El segle XVIII europeu fou un període de transició. D’una banda, es van mantenir les característiques de l’Antic Règim i, de l’altra, es va preparar el camí de les revolucions liberals. A Espanya, el segle XVIII va significar l’arribada de la dinastia dels Borbó i l’aplicació dels principis de l’absolutisme monàrquic.
La Guerra de Successió a la Corona Espanyola (per la mort sense fills al 1700 de Carles II, l’últim rei de la Casa d’Àustria) va significar el final de la Corona d’Aragó com a institució política independent de Castella ja que només compartien la Monarquia (unió dinàstica de Castella i Aragó pel matrimoni dels Reis Catòlics) perquè tenien lleis i institucions diferents.
El Regne de València (nascut el 1238 per obra del rei Jaume I) va desaparéixer amb l’abolició dels Furs (o lleis pròpies dels valencians),de les institucions (la Generalitat i les Corts Valencianes, el parlament més antic d’Europa juntament amb l’anglés) i del Dret Civil Valencià (que ara, a partir de l’Estatut de 2006, s’ha recuperat en part) per l’aplicació dels Decrets de Nova Planta que van significar la imposició de les lleis castellanes a tot el territori valencià que, a partir de 1707 (derrota d’Almansa), passa a ser una província espanyola governada des de Madrid amb el programa centralista i absolutista imposat per la Monarquia Borbònica de Felip V (un rei que va cremar i saquejar molts pobles valencians, com ara Vila-real o Xàtiva i resta exposat al Museu de l’Almodí d’aquesta darrera ciutat amb el cap per avall).
La Guerra de Successió va concloure amb la firma del Tractat d’Utrecht al 1713 (més endavant amb el tractat definitiu a Viena, 1725) que va marcar l’inici de l’hegemonia britànica al món (malgrat la victòria del nét de Lluís XIV) en estipular-se el següent:
- Felipe V era reconegut per les potències europees com a Rei d’Espanya, però renunciava a qualsevol possible dret a la corona francesa.
- Els Països Baixos espanyols i els territoris italians de Nàpols i Sardenya passaren a poder d’Àustria, mentre el Regne de Savòia s’annexionava l'illa de Sicília.
- Anglaterra va obtenir Gibraltar, Menorca (recuperada per Espanya el 1783), un vaixell de permís (dret limitat a comerciar amb les Índies espanyoles) i l’assentament de negres (permís per a comerciar amb esclaus en Amèrica).
6. El segle XVIII a Espanya: els Borbó
6.1. La Guerra de Successió (1701-1714).- La Guerra de Successió es va produir després de la mort de Carles II d’Àustria, en proclamar-se Felip V rei d’Espanya. La proclamació de Felip V de Borbó significava per a les potències europees un enfortiment dels Borbó (francesos) a Europa. Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi austríac van declarar la guerra a França i a Espanya i van proposar un altre candidat a la corona, l’arxiduc Carles d’Àustria. El 1713, l’arxiduc Carles heretà la Corona d’Àustria i temerosos de l’excessiu poder dels Habsburg, les potències europees van firmar el Tractat d’Utrecht que posà fi al conflicte i va reconèixer Felip V com a rei d’Espanya.
6.2. L’absolutisme borbònic.- Els primers Borbó espanyols (Felip V i Ferran VI) van implantar el model d’absolutisme centralista francès. Tots els poders residien en el monarca i les Corts van quedar quasi anul•lades. Per a governar, el rei s’ajudava d’uns assessors o secretaris, i es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres. Les Corts van desaparéixer, excepte les castellanes, i la tasca legislativa depenia només de les institucions directament controlades pel monarca. Els Consells es van mantenir.
6.3. L’uniformisme territorial.- Els Borbó van unificar tot el territori, imposant unes lleis úniques, una idèntica administració i l’homogeneïtzació de totes les seues institucions. Felip V va anul·lar tots els furs i institucions de la Corona d’Aragó, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castellà a les terres de la Corona. El territori va quedar dividit en províncies, al front de les quals el rei va col·locar un capità general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador. A cada província es van crear audiències per a l’administració de justícia i es van implantar corregidors i intendents.
7. El reformisme borbònic
7.1. La Il·lustració a Espanya.- A l’Espanya de mitjans del segle XVIII, després de la repressió de Felip V (que afectà, fins i tot, els propis botiflers com ara el valencià Miñana, autor d’una important obra sobre la Guerra de Successió a València: De Bello Rústico Valentino) va sorgir un grup de pensadors il·lustrats que tenien un gran interés per l’educació, la ciència, l’esperit crític i la idea de progrés. Però l’absència a Espanya d’amplis grups burgesos, el conservadorisme dels mitjans intel·lectuals i el gran pes de l’Església catòlica dificultaren l’expansió d’aquestes idees. Els pensadors il·lustrats van trobar un suport eficaç en el monarca Carles III (1759-1788).
7.2. El creixement del segle XVIII.- A l’inici del segle XVIII, Espanya continuava sent una societat rural i estamental, amb una agricultura de pocs rendiments, tècnicament retardada. L’expansió general de la demografia i l’economia europees i les mesures reformistes de Carles III van permetre millorar la situació de l’economia espanyola. El comerç i la indústria també es van modernitzar. No obstant això, no es va solucionar el principal obstacle per al desenvolupament industrial: la demanda escassa, com a conseqüència de la pobresa dels llauradors.
ACTIVITATS
- Heu de fer un eix cronològic del s.XVIII i si cal alguns antecedents en dades anteriors a aquest segle.
- Elabora una llista de les característiques que hi trobes més importants de l’Antic Règim.
- En acabar, passarem a fer aquests exercicis interactius sobre els dos temes, l’1 i 2.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada