Vinga! Cada cop queda menys per acabar el curs. Després de veure la IIGM, veurem com va quedat repartir el món occidental i l’oriental dividits per dues corrents econòmiques diferents: el capitalisme i el comunisme.
ACTIVITAT 1. Farem un esquema de la unitat i un petit debat sobre el món occidental i el comunista amb el mur de Berlín com a símbol. Identificarem els països sota l’orbita nord-americana mitjançant aquest text i buscarem les missions actuals de l’OTAN.
En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el món estava dominat per dues grans potències: els Estats Units i la Unió Soviètica que, en poc de temps, van passar de ser aliats contra les potències de l'Eix a enfrontar-se d'una forma indirecta en una política de blocs que va dur a l’alineament de nombrosos països del món a l'àmbit capitalista nordamericà (de propietat privada) o al comunista soviètic (de col·lectivisme estatal).
Els Estats Units, líder del món capitalista
L’afermament de la potència nord-americana.- El predomini dels EUA descansava sobre tres pilars: la superioritat tecnològica i econòmica, el prestigi polític i la potència militar. La seua actuació es va centrar en dos objectius: mantenir la supremacia sobre el món capitalista i frenar l’expansió comunista.
L’evolució política .- A partir de 1960, la superioritat dels Estats Units al món va començar a erosionar-se. En l’àmbit econòmic, va haver d’afrontar la competència d’Europa i del Japó. A escala social, es va evidenciar l’existència d’un sector ampli de pobres i marginats, així com un problema de discriminació racial respecte a la població negra. En el pla polític, va augmentar el temor a l’URSS, posseïdora de míssils capaços d’arribar al territori nord-americà.
L’“American Way of Life”.- L’hegemonia nordamericana se sostenia també en la creença sobre la superioritat de la seua manera de vida, basada en l’abundància i el consum. Però la societat de l’abundància tenia el seu costat fosc: sectors socials amplis quedaven exclosos de l’opulència. Als anys seixanta aquest model social va ser contestat, les organitzacions de població negra es van radicalitzar i la joventut es va revoltar contra els valors imperants, mente els EUA també van veure contestada la seua hegemonia en l’àmbit internacional.
L’Europa occidental (1945-1973)
La reconstrucció d’Europa.- Després de la Segona Guerra Mundial, els països europeus estaven arruïnats. A l’Europa occidental es van prendre mesures i es van crear organismes per garantir la reconstrucció postbèl·lica. Un pas per a la reorganització econòmica europea va ser la creació d’una entitat econòmica de col·laboració supranacional. Així, el 25 de març de 1957, diversos països van signar el Tractat de Roma, que va donar origen a la Comunitat Econòmica Europea (CEE).
Els anys del creixement econòmic.- Als anys cinquanta, l’Europa occidental va iniciar un període de creixement econòmic. En general, es va viure una millora de la renda per habitant, una puja dels salaris i uns índexs baixos d’atur. Molts països van iniciar una modernització del seu aparell productiu i els sectors tradicionals van donar pas a les noves indústries. El desenvolupament es va veure acompanyat per la intervenció de l’Estat en matèria econòmica i es va produir la incorporació de la dona al treball.
ACTIVITAT 2. Anirem a aquest bloc per analitzar la gràfica de l’evolució de l’industria europea després del Pla Marshall. Després, amb l’ajuda del següent text, mirarem quins van ser el indicadors del creixement econòmic en aquesta època. I, després de llegir el aquest text, buscarem exemples de la vida quotidiana del concepte de Estat de Benestar.
La democràcia a Europa: l’Estat del benestar.- El creixement econòmic va anar acompanyat a l’Europa occidental per la consolidació de sistemes polítics democràtics. Les forces polítiques més representatives s’agrupaven en dues tendències: els conservadors i els socialdemòcrates. El model europeu es caracteritza per una més gran protecció social de l’Estat (Estat del benestar). A finals dels anys seixanta van sorgir a Europa moviments alternatius que van plantejar noves reivindicacions: antibel·licisme, ecologia, feminisme, etc.
L’ocupació americana.- Després de la rendició en la Segona Guerra Mundial, el Japó va ser ocupat per les forces nordamericanes, que van establir un sistema polític inspirat en les democràcies occidentals. Davant la por d’una expansió comunista a la zona del Pacífic, els Estats Units van veure en el Japó el seu millor aliat asiàtic. Per aquest motiu, els nordamericans van fomentar la seua ràpida recuperació econòmica i li van retornar la sobirania perduda.
El miracle econòmic.- A la fi del conflicte bèl·lic, el Japó estava destrossat econòmicament i moral. Però, en menys de vint anys, es va convertir en la segona potència econòmica mundial. Aquest “miracle japonès” s’explica per diversos factors: l’ajuda dels Estats Units, la no existència de despeses militars, la coexistència de grans grups industrials i financers que controlaven els sectors bàsics de l’economia, una elevada inversió, molta innovació tecnològica, la superabundància de mà d’obra i, per últim, la poca cobertura social.
Les particularitats del model japonés.- El creixement ràpid de la industrialització en un país sense matèries primeres ha comportat que el model japonés tinga unes particularitats diferents d’altres països capitalistes. En primer lloc, el Japó presenta una de les densitats urbanes més altes del món. En segon lloc, la tradició japonesa exigeix una disciplina de treball molt rigorosa, que comporta una alta productivitat. En tercer lloc, els treballadors de les grans empreses disposen d’un treball assegurat per a tota la vida, cosa que afavoreix la lleialtat a l’empresa.
Crisi econòmica i política als països industrialitzats
La fi del creixement: la crisi del 1973.- L’economia dels països occidentals industrialitzats va tenir una greu crisi en el període 1973-1974. Els orígens d’aquesta crisi són molt complexos ja que el 1973 es va produir la crisi del petroli per la pujada de preus dels països de l'OPEP i únicament les empreses més fortes van poder sobreviure, donant lloc a una major concentració del poder econòmic. A més, per rebaixar els costos fiscals i salarials, algunes empreses es van traslladar a països del Tercer Món, iniciant-se així el procés de deslocalització industrial que ha arribat fins l'actualitat.
Europa enfront de la crisi.- A l’Europa occidental, la crisi va desestabilitzar les polítiques socials i econòmiques d’anys anteriors. Els primers anys de la crisi, els governs socialistes o socialdemòcrates es van recolzar en una forta intervenció de l’Estat per generar ocupació i reactivar l’economia amb la conseqüència de l'increment de la inflació i de l'atur. El fracàs d’aquesta política va dur al poder els governs conservadors. Finalment, es va optar pel projecte d’unitat europea amb l'entrada de nous països.
Crisi i reorientació de la política exterior dels Estats Units (1973-1988).- La crisi econòmica va afavorir l’agreujament de la tensió internacional i el paper hegemònic dels Estats Units va començar a esquerdar-se. El 1973, els nord-americans van haver de retirar-se del Vietnam, i el 1979, la guerrilla sandinista va prendre el poder a Nicaragua. El 1981, el nou president nordamericà, Ronald Reagan, va anunciar el rearmament i va reafirmar la seua política exterior intervencionista, abandonant la política de distensió, mentre l’URSS va apostar per fer costat als sectors dissidents dels països comunistes.ACTIVITAT 3. Llegirem la “Historia de Laika” i l’article “Todo fue un gran chiste”. Després, veurem “La primavera de Praga”.
ACTIVITAT 4. Buscarem en el mapa els països comunistes i explicarem l’expansió del comunisme cap a Àsia, Amèrica i Àfrica amb l’ajuda del següent mapa. Farem aquesta webquest sobre comunisme amb l’ajuda d’aquesta informació i analitzarem la clàssica fotografia del Ché.
Si ja heu arribat fins aquí, us animo a continuar ja que la resta és encara més fàcil. Molta sort!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada